sensaciones de la toscana

Grazie

2010-03-03T04:36:00.001-08:00

Grazie a tutti per questi ultimi giorni incredibile.
Sono stata molto felice di conoscervi e da potere vivere questa sperienza con voi.
Non potrò dimenticare mai questo tempo a Siena, questa città che mi ha innamorato dal primo momento. Vi pensarò sempre.

Vi voglio bene.

Siena d'hivern

2010-01-22T01:51:00.000-08:00

Ja no hi ha els llums als carrers i l'arbre de Nadal que van instal·lar a Banchi di Sopra ha desaparegut. Però el fred continua a Siena i no té ganes de marxar. Comença un mes d'estudi all'Università Degli Studi di Siena. El primer exàmen el tinc demà. Els últims dies no han estat gaire bons, però tot sembla que tornarà a la normalitat un cop hagi fet aquest maleït exàmen. Arribarà el cap de setmana i amb ell il mio cuore.

Però també tenim bones notícies. A... vint de gener vam aconseguir organitzar-nos per fer el Natale Secreto (versió italiana de l'Amic Invisible) i el sopar de Nadal, així, vam acabar la nit dient-nos Buon Natale a tots... una gran festa. La setmana passada vaig rebre l'esperada visita de l'Aïda i la Maria (aquest cop Maria Font). Van ser uns dies fantàstics, unes vacances. Vaig tornar a fer la paella, l'Aïda ens va fer truita de patates, tiramissú... No us ho creure-ho, però després de cinc mesos a Itàlia segueixo pensant que el millor tiramissú és el seu!

Finalment, dissabte vaig fer una visita a la Maria Barbal que està a punt de deixar Bologna i tornar a Barcelona. Bologna em va enamorar.

Ja tinc bitllet per tornar. Dos de març, cinc de la tarda. Barcelona - El Prat.

...l'estrella que t'agradi més

2009-12-18T05:11:00.000-08:00

Si algun dia te n'anessis a dormir
i volguessis tenir els
somnis més guapíssims
que es poguessin tenir.

Espera només a que sigui de nit
obre la finestra i mira el cel
i tria l'estrella que t'agradi més
que jo hi seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.

Jo em cuidaré que els teus somnis
siguin tan fantàstics superguapos tan tan màgics
i que vagis allà on vagis
i que et passi lo que et passi
i que somïis lo que somïis
mai no vulguis que s'acabi.

Tu tria l'estrella que t'agrada més
que jo seré a dins...
cuidant de que tu tinguis
els somnis més guapíssims que es poguessin tenir.

I que somíis amb qui estimis
i que volis i que flotis
i que corris i que riguis
jo faré que en els teus somnis
hi surtin mil colors
vermells i blaus
i verds i grocs
colors brillants pero relaxants
i que tinguis mil sensacions...
(imaginacio lliure)

Albert Pla|Somnis

Per tu.

La Puríssima

2009-12-05T02:50:00.000-08:00

I cop cada any, des de fa quatre anys... no tinc intenció de perdre'm la Festa de la Puríssima! Tot Sant Boi il·luminat, les paredetes on sempre cau alguna cosa nova. I les patates fregides o els xurros; qualsevol cosa calenta perquè normalment fa molt més fred per la Puríssima que la resta de l'hivern. Són dies de sopars amb els amics abans que arribi Nadal. Per nosaltres és la festa més especial, fins i tot més que la Festa Major.

Demà agafo un vol cap a casa. Tinc la maleta feta des d'ahir al migdia, aquestes hores seran molt llargues. Una de les primeres coses que faré quan arribi és anar a veure l'Aïda, il tuo cappuccino arriva subito! Diumenge a les 17h seré a terres catalanes de nou. Però en realitat, tots sabem que és la UPF qui em fa tornar... si nois, exàmens. Hauré d'estudiar tantíssim aquests dies! Però em fa molta il·lusió tornar i veure-us a tots. A més a més, podré assistir al gran esdeveniment de l'any: la graduació de les meves estimades amigues i companyes durant els quatre anys de llicenciatura. Sabeu que només de pensar-hi em cau alguna llagrimeta. Després de quatre anys sense saber on ens portava aquesta carrera, totes esteu fent alguna cosa o altra de profit en aquesta vida, buscant el vostre camí. I si, us heu fet grans.
Ja tinc ganes que arribi la gran nit!

El Nadal ja està a punt d'arribar i els carrers de Siena s'han guarnit amb llums blanques, totes les botigues han posat llums a les finestres, i els aparadors són preciosos. És molt romàntic! És una pena que el Guillem no pugui ser aquí amb mi aquests dies. No havia imaginat que Siena pogués ser tant bonic per Nadal. Geloses, la Lucia i jo també volem decorar casa nostra, tot i que no passem les festes aquí. Dijous, vam fer el sorteig del "Natale Secreto" o el que per nosaltres seria "l'Amic Invisible". El meu regal serà per Luca. Luca ve a Barcelona per Cap d'any amb els seus amics! Serà genial! Ell és el 'babo' (pare en toscà) de la nostra petita família. Encara no sé què fer-li perquè el nostre regal no pot superar els 2€ i ha de ser fet per nosaltres. Però alguna cosa se m'ocorrirà.

Aquestes setmanes que no he escrit, m'han passat volant. El temps està com una cabra en aquest país! ha plogut durant...un dia i mig, i ara fa molt de fred! Segur que agafo un refredat d'aquests que no te'ls treus de sobre durant mesos. Ja començo a tossir. Tots els matins ens despertem amb boira una altra vegada.

Volia penjar fotos de la Siena nadalenca, però encara no n'he fet. Així que penjo alguna foto de Firenze. En aquestes setmanes hi he anat dues vegades, una per visitar la ciutat, quan Tom (un amic anglès de la Lucia) era a Siena per uns dies; i una altra amb Johannes i Charles, per visitar els Uffizi. Després de nou anys m'he retrobat amb Botticcelli, la Primavera i el Naixement de Venus. Firenze és una ciutat magnífica. Espero tornar-hi després de Nadal.

Així doncs... fins demà.

La família a Siena

2009-11-11T02:23:00.000-08:00

La meva família ha arribat a Siena aquest cap de setmana i m'ha posat al dia de com va tot per Sant Boi. Ja han conegut la Lucia, la nostra casa i la nostra ciutat. Hem llogat un cotxe i hem fet algunes excursions per la Toscana. Només eren dos dies i mig, així que no hem pogut fer gaire cosa... A més, ha plogut tot el cap de setmana, i el fred i la boira no ens han deixat apreciar la 'bella Toscana'. Tot i així, com diu la mama: veníem a veure't a tu, no a la Toscana. Només faltava el Trastu...

Vinyet

2009-11-03T04:14:00.000-08:00

I aquest és el preu d'estar lluny de casa... m'he perdut el tercer aniversari de la Vinyet. Però bé, a la meva manera, vaig intentar ser-hi.

Aquesta foto és preciosa!
Gràcies Guillem!!!

Baarìa

2009-10-27T09:30:00.000-07:00

La porta del vento.

G.Tornatore

http://www.youtube.com/watch?v=vTKhPCdu9ag

i per fi he anat al cine. Els dilluns és més econòmic i tenint en compte que tots som estudiants... vam esperar a un dilluns per poder anar al cine. Nerea, no vaig plorar, però quasi. L'heu de veure, és fantàstica! Com més hi penso més m'agrada. Repàs per la història i la memòria col·lectiva de Sicília. Després de la guerra, mostra la omnipresència de la màfia i l'arribada del Partit Comunista, tot, a través de la tradició, els lligams familiars i l'amor.

il tempo per sognare

2009-10-19T08:59:00.000-07:00

Bandabardó - Ho La Testa

Amico non ti addormentare
il sonno odialo perché
ti ruba il tempo per sognare
dai vieni è pronto un caffè
Stasera ho voglia di fumare
e camminare fino a che
mi metto a ridere e pensare:
"La macchina, la macchina dov'è?!"
Ho la testa che mi dice
di andare a colorare
i muri delle case
da non abbandonare
Amico non ti addormentare...
Amico non mi abbandonare
il sonno ti perdonerà
c'è Sherazade a raccontare
e a tenere sveglia la città
Ho la testa che mi dice
di notte vai a suonare
per fare compagnia
a chi si vuole amare
a chi si vuole amare

...setmana cultural. Aquesta és la primera cançó italiana que no puc deixar d'escoltar.

Comença l'Erasmus

2009-10-02T07:09:00.000-07:00

Ahir començava el curs a la Universitat Degli Studi di Siena. Però les meves classes començaven avui, amb Psicologia Social. Crec que serà interessant. El professor m'ha trencat tots els esquemes, jo esperava un professor de certa edat, d'aquests amb camisa, corbata i americana. Però no, és força jove i això és una avantatge perquè les classes són molt més dinàmiques i ens fa participar bastant. Els deures per tot el curs és veure les series de la FOX, en especial "House".

La Lucia ja és a casa amb mi. Era a l'hospital per una al·lèrgia però per sort ja ha sortit i sembla que està "tutto a posto". El nostre apartament és preciós!!! Només hi som nosalres dues perquè és petit, però ja ens va bé, és fet a mida. Ens hi hem instal·lat ja, però no podem entrar-hi a viure fins el dissabte que ve. De moment, aquesta setmana la passarem a l'alberg de la ciutat, és una mica lluny del centre i de la universitat, però seran com unes vacances breus. Això de de viure al centre em sembla que m'agradarà! La setmana passada vam acabar el curs d'italià i tots els nostres amics han marxat a les respectives ciutats per fer el seu Erasmus. Ara puc anar de vacances per tot Itàlia: Bologna, Firenze, Milano, Pàdova e Parma.

El nostre regal per la primera nit a la casa és aquesta crema de xocolata de pera...mmm... exquisita!!!! La vam comprar a Montalcino a la segona excursió amb el grup d'italià.

Felicitats mama!

2009-09-18T06:15:00.003-07:00

Supplica a Mia Madre

E’ difficile dire con parole di figlio
ciò a cui nel cuore ben poco assomiglio.
Tu sei la sola al mondo che sa, del mio cuore,
ciò che è stato sempre, prima d’ogni altro amore.
Per questo devo dirti ciò ch’è orrendo conoscere:
è dentro la tua grazia che nasce la mia angoscia.
Sei insostituibile. Per questo è dannata
alla solitudine la vita che mi hai data.
E non voglio esser solo. Ho un’infinita fame
d’amore, dell’amore di corpi senza anima.
Perché l’anima è in te, sei tu, ma tu
sei mia madre e il tuo amore è la mia schiavitù
ho passato l’infanzia schiavo di questo senso
alto, irrimediabile, di un impegno immenso.
Era l’unico modo per sentire la vita,
l’unica tinta, l’unica forma: ora è finita.
Sopravviviamo: ed è la confusione
di una vita rinata fuori dalla ragione.
Ti supplico, ah, ti supplico: non voler morire.
Sono qui, solo, con te, in un futuro aprile.

Vol dir algo aixi com que t'estimo molt.
Felicitats!

El temps a la Toscana

2009-09-17T05:00:00.000-07:00

Avui s'ha aixecat un dia una mica trist per mi per no poder ser aqui el dia 17 i el dia 19 de setembre. Al setembre venen tots els aniversaris seguits... i pensar que no soc aqui se'm fa estrany.
Aquest mati anava a l'autobus que em porta a l'estacio, on està la universitat per estrangers on fem el curs d'idiomes; i m'he adonat d'una cosa: cada dia m'enamoro d'un paisatge diferent. I és que tenia rao la guia de la ultima excursio que hem fet, en dir que la Toscana canvia i és impossible veure-la sempre igual. Però no sabia fins a quin punt fins aquest mati. Fa tres dies que plou... he vist un arc de sant mati "complert", la boira, el sol, ploure sense quasi ni notar l'aigua i després ploure a bots i barrals. Llamps, trons... i després, calma. Aqui el temps s'assimila encara més al meu estat d'ànim. Variable. Cada cinc minuts, o cada deu.
Quan he sortit de casa no es veia res més enllà de cinquanta metres, i en arribar al centre, deu minuts després, ha sortit el sol, brillant. A la pausa per esmorzar, ha començat a ploure sense parar i en canvi ara, a l'hora de dinar tornava a brillar el sol. I jo que pensava que faria calor fins a finals d'octubre!
Increible!

Una abraçada.

Aquestes son imatges de la nostra passejada de diumenge:

(demà en penjo més...)

Diumenge

2009-09-15T04:28:00.001-07:00

Aixi passem els diumenges a la Toscana... esmorzem a les 12h, després de fer la neteja de l'habitacio i quan acavem, a prendre el solet al jardi, llegim, escoltem una mica de musica i dinem amb l'horari espanyol. A la tarda un passeig per gastar energies i un altre cop a la casa, per preparar el sopar. Bàsicament, els diumenges son per descansar, dormir i menjar.

Bon profit!

Aquesta és l'Anna, la meva companya a la casa, fins el dia 30 de setembre. Va arribar diumenge passat, i ja s'ha convertit en tota una autoritat. De vegades és com la "mama" i a vegades una germana gran... el cas és que jo haig de seguir els seus consells i amenaces.

Aquesta soc jo, al meu jardinet!

L'hortet de davant de casa.

Primers dies a Siena

2009-09-07T05:24:00.000-07:00

La primera nit vaig dormir a un costadet del meu llit doble i em vaig despertar tres vegades. L'endemà vaig tornar a dormir a un costadet, però divendres em vaig llevar al mig del llit, ocupant tot l'espai. Els primers dies no hi havia manera de què l'autobùs arribés a l'hora, però era perquè hi havia obres a la carretera.
Visc en una caseta encantadora, molt tranquil.la i amb unes vistes precioses de la Toscana. El primer dia en arribar-hi, Giulia m'estava esperant amb les claus, el sopar fet i un munt d'instruccions en italià, mentre s'arrefredava el sopar. Em llevo a les sis i mitja per poder-me dutxar i arribar a temps a l'autobùs i després a classe. Al jardi hi ha una amaca perfecte per fer una migdiada... i unes quantes cadires i un parell de taules per prendre la fresca. El problema de la casa? no té cuina, pròpiament dita. Aixi que encara no he pogut ciunar cap meravella italiana. Consta d'un microones, una cafetera, la nevera i un pot elèctric per bollir l'aigua. De totes maneres, dino per 2.50€ (preu studente) a la cantina del centre i no estic massa per casa, tret del sopar i el diumenge. Un altre problema és que la connexiò a internet no va massa bé i no encara no he pogut connectar-me des d'allà (ara escric des de la universitat).
Ahir va arribar la meva companya de "casa", l'Anna que és russa, tot i que a casa sempre ha parlat alemany, perquè els seus pares l'han estudiar durant molts anys (em penso). l'Anna ha estudiat a alemanya i viu amb el seu company a Hamburg. Estem esperant a que arribi Desantila, una noia albanesa que arriba el dia dinou.
Les classes comencen a les vuit i mitja del mati, dues hores de descans per dinar i després una estoneta més fins a les cinc i mitja o les cinc, depén del dia. Els dissabtes anem d'excursiò. Aquesta setmana hem estat a un poble molt turistic de la zona, aquesta setmana encara no ho sé; però la setmana que ve anem a Firenze!!! Estic al grup B1, que és com el tercer nivell (A1 - el més baix-, A2, B1...), la meva professora es diu Leonora i ja sap pronunciar Mercè perfectament! Aqui estic coneixent moltissima gent molt interessant, de tot arreu i sobretot, molt diferent. Evidentment hi ha una colònia "espagnola", però no els coneixo gaire perquè encara no hem coincidit. Al meu costat a classe, s'asseu un noi austriac molt molt alt. Aquest mati m'ha cantat una nadala en alemany que jo ja coneixia, però que no recordava. Maria, segur que saps quina és! Encara no he pogut viure la nit italiana, perquè no passen autobusos a la nit. El dissabte passat, després de l'excursiò vaig anar a sopar a casa de la Giulia, amb els veins i amics de la zona. Va ser una forma de distreure'm un dissabte a la nit, i em van acollir molt bé! A més em van convidar a un limoncello freddo freddo! Això si, aquest dissabte surto pel centre amb l'Anna si o si!

No us atabalo més perquè sé que aquestes actualitzacions tant llargues no us les llegiu! Us deixo algunes fotos -una penso...perquè va molt lent- que al cap i a la fi és el que més interessa al pùblic lector jajaja, no us emocioneu, no sòn intimes!

(no puc escriure bé els accents pel teclat italià...)

Una abraçada!

Toscana

2009-08-29T06:17:00.001-07:00

Un cop a casa, em va tocar posar-me a estudiar, un altre setembre que hauré de visitar la Pompeu. Però aquest cop, quan s'acabi l'exàmen em despediré d'aquesta universitat per agafar un vol direcció a Pisa. Ja tinc la maleta gairebé a punt, només hi haig d'afegir el meu "pack erasmus". L'agost se'n va per deixar pas al setembre; un setembre diferent als 21 setembres anteriors, perquè aquest setembre marxo. Seré fora durant cinc o sis mesos, però no us preocupeu, estaré bé. Això és el que em repeteixo quan hi penso: "estaré bé". I sinó, com diu la "mama" de la meva amiga Alba, "si te vas es porque quieres", així que només puc desitjar que tot surti bé. Sobretot l'exàmen de dimarts.

El proper cop que escrigui, seré a Siena, a la Toscana.

Estambul

2009-08-29T05:20:00.000-07:00

Hem esperat quatre anys per anar a Estambul i ja fa tres setmanes que hem tornat. El viatge ha sigut fantàstic! Com era d'esperar, la primera visita va ser a Sultanahmet. És molt impactant, baixar del tramvia i veure rera els arbres d'un parc, Santa Sofia i la Mezquita Azul. Alçar-se els pressumptuosos sis minarets, que et criden, que et conviden a descobrir Estambul.
Teníem tota una setmana per visitar la ciutat, així que ens vam organitzar prou bé com per tenir temps per veure tot el possible però tenir temps per descansar, també. El primer dia al barri de Sultanahmet, l'endemà el Palau de Topkapi i el barri de Galatasaray fins arribar a la plaça Taksim. Per tot arreu s'escoltava el mohacin. La visita als bazars ens va deixar de pedra, perquè quan érem al Gran Bazar va començar a ploure i van començar a tapar les botigues amb plàstics i els botiguers intentaven escampar l'aigua que entrava per les finestres del sostre. El Bazar egipci, o de les espècies ens va treure la gana per dinar, ja que a totes les parades volen que provis els seus pastissets, festucs (pistachos) o el que sigui... a més la barreja d'olors és indescriptible. Un altre dels llocs més emblemàtics de la ciutat és pujar a la Torre Gàlata i veure com s'amaga el sol rera les mesquites. Allunyant-nos del centre d'Estambul, vam agafar un ferry que ens va portar pel Bòsfor fins a Anadolu, des d'on hi ha unes vistes del mar negre, espectaculars. També vam visitar el Palau Dolmabahçe i el barri d'Ortakoi. Una altra zona de la ciutat que s'ha de visitar és el barri d'Uskudar, Hi ha un passeig al voltant del riu que permet veure com s'amaga el sol, aquesta vegada des de la part asiàtica(la primera vegada que estic a Àsia).
Per acabar el nostre viatge, vam decidir anar al Hammam de Süleymaniye (banys turcs), tot i que ja havíem visitat la zona dies abans. Vam sortir-ne molt relaxats, tot i que el meu acompanyant no deixava de repetir: sembla que m'hagin futut una pallissa!
La meva sorpresa va ser descobrir la gastronomia. En cap viatge m'havia apassionat la gastronomia, però és que es menja tant bé! A més els turcs són molt atents amb els turistes, i gairebé sempre ens convidaven a una tassa de te abans de marxar.
Tot i així, al tornar a l'avió i coincidir amb d'altres grups que havien fet ruta per tot el país, em va venir molt de gust quedar-me uns quants dies més i veure tot Turquia. Però això haurà d'esperar...

Nou estiu

2009-08-03T04:07:00.000-07:00

I per fi he acabat l'àlbum de fotos d'Interrail,
també avui he tornat a tancar la maleta, per tornar a marxar, un any més tard, un altre estiu, tornem a marxar. El Josep ens prepara el dinar i el Guillem el sopar, dos entrepans de pernil dolç i formatge per l'arribada. Aquest cop no agafem la motxilla, anem de "senyuritus"... però els nervis i l'emoció prèvia al viatge és la mateixa.

Estambul ens espera. Per fi.

Una abraçada a tots.

"Malegria"

2009-05-12T08:51:00.000-07:00

...una tristeza inexplicable, no está ni en el diccionario.

"yo aprendi mucho de esperanza en Latinoamérica: te levantas por la mañana, tienes 4 hijos y no tienes ni un centavo, no te puedes permitir estar depresivo o sin fuerzas, tienes que salir como sea con esperanza a buscar algo de comer para tus hijos".

Aquí ho teniu:

Ja ha arribat el dia en què en fas 50

2009-02-05T10:02:00.000-08:00

Bé dissabte passat el meu pare va fer-ne 50. Us deixaré llegir algun fragment del que li he preparat per la seva festa sorpresa:

No sabia ben bé com començar i la veritat és que, aquesta no deu ser la forma més original. Tot i que el principi i el final de tot sempre és el moment més especial, trobo que el curs de les coses és allò que recordem després: com nosaltres. El dia que naixem és el dia més celebrat, però el que ens queda és la vida i això és el que hem de valorar, és el que ens emportem al final.

(...) No tinc intenció de fer-te plorar gaire, però em costa ser còmica. Com hauràs sentit a dir als artistes, costa molt dibuixar un retrat de les persones que més estimes. M’he preguntat durant molt de temps per què som incapaços d’aconseguir-ho. Però crec que ja he trobat la resposta: quan dibuixes algú a qui coneixes tant, algú amb qui convius... mai acabes d’estar satisfet del teu dibuix; sempre hi veus algun detall nou que se t’escapa, Alguna expressió que no has sabut captar a la perfecció. Bé, jo el que volia era fer un dibuix del que signifiques per nosaltres; i de fet, ho estic intentant.

(...) Tu, tan ben clenxat i amb la camisa nova, a ratlles; no sembles el mateix. La forma (rodona) si que és la mateixa d’ahir, però! Deu ser l’experiència la que et fa diferent; i és que 50 anys ja en són uns quants. Però ei! Te’n queden 50 més, com a mínim! Això vol dir que ets a mig camí. I ara què? Et preguntaràs- . Seguiràs tenint els cabells rossos i arrissats, els ullets blaus que enredaven les noies; i una figura esvelta, immutable al pas dels “flams”.

Interrail 2008

2008-08-24T10:37:00.000-07:00

Interrail:
19 / 7 / 2008: Manresa - França (amb caravana)
20 / 7 / 2008: França - Alemanya
21/ 7 / 2008: Munich
22 / 7 / 2008: Munich - Dachau
23 / 7 / 2008: Munich - Nüremberg - Inici de l'interrail
Nüremberg - Berlín
24 / 7 / 2008: Berlín
25/ 7 / 2008: Berlín
26 / 7 / 2008: Berlín
27 / 7 / 2008: Berlín - Dresden
Dresden - Praga
28 / 7 / 2008: Praga
29 / 7 / 2008: Praga
30 / 7 / 2008: Praga - Viena
31 / 7 / 2008: Viena
1 / 8 / 2008: Viena - Budapest
2 / 8 / 2008: Budapest
3 / 8 / 2008: Budapest
4 / 8 / 2008: Budapest
5 / 8 / 2008: Budapest - Milan
6 / 8 / 2008: Milan - Perpignan (múltiples trens)
Perpignan - Barcelona (en cotxe)

Fins aquí la nostra experiència.

Solució per Birmània? (*link)

2008-05-28T03:54:00.000-07:00

Aquest matí, a "Els matins" de TV3 han fet una entrevista molt interessant a la directora del Moviment per la Pau i la Democràcia a Birmània, Concha Pinós. Aquest moviment està trucant a la porta de Nacions Unides perquè no es tombi d'esquenes al problema que la ciutadania de 'Myanmar' està patint des de fa anys. A més, a l'entrevista d'avui ha declarat la poca informació que ens arriba de tot el que està succeïnt i la desestructuració de l'ajuda humanitària.
Aung San Suu Kyi, que fou escollida democràticament pel poble birmà i és Premi Nobel de la Pau; a més a més simbolitza la lluita del seu poble per aconseguir la llibertat. Aquesta dona porta 10 anys sota arrest domiciliari, per les autoritats del règim.

Buscant més informació sobre la dictadura de Birmània, he trobat el link que trobeu al menú de la dreta. Espero que us hi passeu, perquè realment és molt interessant la lluita que duen a terme per aconseguir unes condicions mínimes de drets i llibertats. Això que les institucions internacionals asseguren que tothom hauria de tenir assegurats arreu del món; i que com veiem, confirma que La Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 encara no es compleix. Hi ha penjats videos i diversos documents.

Voler és poder

2008-05-24T02:43:00.000-07:00

Presento avui el meu blog; a hores d'ara, sense saber encara on anirà. L'únic que us puc avançar és que escriuré de forma esporàdica, sense cap temàtica concreta; no tinc intenció de crear un espai unirideccional, ni polític, ni musical, cinematogràfic... intentaré posar en ordre algunes idees que volten dins meu... i perquè no? també us explicaré quelcom de la meva quotidianitat.

Ningú m'ha encoretjat a l'hora de crear aquest espai, suposo que segueixo l'esperit d'aquell filòsof que va dir "la vellesa és la pèrdua de la curiositat”; i d'aquí a que arribem a vells...encara tenim una estona per descobrir tot allò que ens prepara la vida.

voler és poder

Mercè. 25 de maig del 2008